Meravelles de la tècnica i un subnormal.

Si tu, és curiós el que es pot aconseguir amb una mica de col·laboració de la guàrdia urbana…

Resulta que ara farà mig anyet, un 30 de novembre a la nit, un subnormal, diguem-li subnormal,diguem-li fill de puta, o desgraciat a seques, tant se val.

Doncs això l’energumen en qüestió que per no desvelar la seva identitat direm que es deia per exemple…mmm…DXvXd XCrehuetX XXXXX, doncs ell i el seu bon amic, de cuyo nombre no quiero acordarme i que a més a més no ens serveix de res, per al post, es van dedicar, tot fent gala del seu nivell de civilització, a rebentar tots els retrovisors dels cotxes d’un carrer o varis (48 afectats en total), així, de dalt  a baix i sense motiu.

El cas és que, com ja he dit, el noi, curt de llums com és resulta que va ser tant burro que ni córrer després de la trencadissa va saber fer….i algun veí els va veure i va avisar la Guàrdia Urbana, que miraculosament i sense que serveixi de precedent els va enxampar.

Els bons jans de la Guàrdia Urbana, van prendre nota de totes les matricules dels cotxes afectats, i en van passar el “parte” corresponent…

Fins aquí tot normal, bé, normal tenint en compte que no passa cada dia que la Guàrdia Urbana,faci la feina tant ben feta, ni que algú sigui tant ………………(posar l’adjectiu qualificatiu al gust) com per deixar-se agafar.

El cas és que avui, plovent com plou i després de 3 dies de vacances, he trobat sobre l’escriptori l’expedient d’investigació que el Jutjat de Menors em va enviar, i fent un exercici d’investigació sense precedents(he obert el facebook), he trobat el desgraciat que em va trencar el retrovisor….

Ara ja tinc una cara!!Ara ja sé amb qui em puc cagar, i aquí he d’a……… quan el trobi un dia pel carrer.

I com que sóc un noi generós, he decidit compartir amb vosaltres el meu coneixement, així que si mai us trenquen qualssevol part del cotxe en un acte d’exaltació d’un coeficient mental propi d’una ameba, ja sabeu aquí podeu anar a buscar!!



1 comentari

SsshhHttttT!!!

 

No ho digueu a ningú, és un secret!!

Encara queden bones persones al món!!!!



3s comentaris

_________

 

Són les 7h del matí i sona el despertador, el paro, insisteix en què m’he d’aixecar, em costa 20 minuts però aconsegueixo desenganxar-me de la meva nena, em llevo, segueixo la rutina d’aquests últims dies i em preparo per anar a classe, agafo les claus i baixo al carrer, des del portal es veu perfectament la cantonada i la senyal de trànsit on ahir a la nit vaig lligar la meva amant, una ullada ràpida i veig que no hi és, no reacciono, segueixo caminant cap a la cantonada i arribo on hauria d’haver-hi la meva altra nena, la què em porta amunt i avall des de fa més de 10 anys, la què va ser la meva primera  bicicleta (perquè si, jo sóc dels què va aprendre a anar amb bicicleta ja grandet, la fase rodetes al darrera me la vaig saltar i vaig aprendre’n donant voltes a un camp de futbol durant una tota una tarda.)

Arribo i miro al terra desesperat, buscant un trianglet groc que posi que me l’ha retirat la grua per mal estacionada, fins i tot aquesta seria una bona senyal, però res, ni rastre, em resigno i segueixo caminant, a classe hi anirà sa tia, encara no sóc conscient del què m’ha posat, i xino-xano enfilo el camí cap a comissaria dels mossos, faig la denuncia i surto altre cop al carrer, tot el què m’han ofert és la possibilitat si mai la torno a veure segrestada pel carrer de trucar-los  perquè vinguin a tallar la cadena que la mantingui presonera…il·lús de mi que porto la cadena tallada pensant que potser en podran treure unes empremtes…o que organitzaran un dispositiu de cerca i captura mobilitzant totes les patrulles disponibles….res, ni un copet a l’espatlla….

En fi, que en aquests moments a Girona hi ha algú que es passeja amunt i avall amb la meva bicicleta, una bicicleta de fa 10anys, que en el seu moment em va costar 50.000pessetes, i que actualment no valia res, però que per mi hauria estat impagable, amb ella em vaig trencar dues vegades el colze, amb ella vaig aprendre a derrapar, a fer cavallets, i a anar sense mans, amb ella vaig fer les millors excursions pel Delta que mai faré,amb ella vaig recollir un eriço que vaig tenir a casa un parell de mesos, amb ella vaig obrir-me la barbeta, amb ella vaig anar a buscar bolets, amb ella, que mai es queixava, n’he passat de tots colors, i ara, 10anys després em costa fer-me a la idea que no la tornaré a agafar per donar un vol, l’últim, va ser ahir, a tota velocitat per l’avinguda passant entre cotxes i deixant-los enrere, i ara em sento trist, frustrat i emprenyat, molt emprenyat, però més trist, no me’n vaig acomiadar…Plorant

 

[@more@]



Comentaris tancats a _________

Trepant/trempant??

En un intent per fer alguna cosa positiva les hores mortes que em queden abans d'anar a treballar, he decidit ajudar a trobar companyia al Senyor Pere.

El senyor Pere viu a Girona, o això suposo, ja que l'anunci que podreu llegir a continuació, va ser trobat (oju peligru!!) a l'entrada de la biblioteca de la Universitat de Girona. I diu així:

Anunci

Au va, anem a analitzar l’anunci que això té molta miga:

El senyor Pere, té com a mínim 65anys (a no ser que s’hagi retirat prematurament).

Com podeu observar té uns coneixements d’ofimàtica d’escàndol (o això, o un nét molt trempat), que per fer el cartellet tant ben fet, no val un avi qualsevol, ha de ser un avi espavilat.

També fa gala d’un humor molt fi l’home.

A més a més el senyor Pere, sempre us pot fer uns apanyus a casa i estalviar-vos uns dinerons amb reparacions que us aniran de conya per les vacances.

I finalment a aquelles que s’interessin, ja sabeu, té un trepant molt gran en funcionament, que no es pot vendre, però que segur que se’n pot treure profit, o això pensa ell!!

 

Apa doncs, ja està tot dit, als interessats/des em podeu enviar un mail a la direcció de sempre que ja us donaria el telèfon.

 

 

[@more@]

3s comentaris

7 months ago.

 (Post recuperat de la carpeta de no publicats/no acabats)

Les Tres Lleones.

 

Post pel Sir William, o per la seva curiositat.

Sir William, com molt bé saps, perquè algun ocellet t’ho ha dit, digues-li ocellet digues-li pàjara, ja fa dies que he trobat pis a Girona, va costar si, però al final vaig trobar un piset arregladet, i amb bona companyia, i si, repeteixo això últim, bona companyia, que les què tu anomenes “les tres lleones”, de lleones no en són molt,de moment, però ens ho passem molt bé, que feia temps que no reia tant, i que aquesta última setmana he recuperat una sensació que feia molt temps que no tenia, i que pensava que ja no tornaria a tenir; he tornat a fer manetes, han estat manetes com les d’abans, potser no com les primeres, potser no tant tendres, potser no tant innocents ni furtives, però com les d’abans.

I si, em moria de ganes de tornar a fer manetes, de saber que les meves carícies agraden a algú, de saber que em tenen la confiança suficient com per deixar que abraci les seves mans amb les meves.

[@more@]

2s comentaris

Winds of change

Cap problema!!

Que el barça et dóna el revés que es veia venir, doncs per això estan els asos a la maniga, i jo tenia ben guardadet el meu as, avui he vist l'últim capitol de House de la  tercera temporada!!

No en destaparé cap detall per no aixafar-los la sorpresa a aquells que no l'hagin vist encara, només diré dues coses,que és digne de ser un capítol de final de temporada, i que el títol del post me l'ha inspirat el capítol…jejeje

Apa doncs em sembla que això de postejar es tornarà a convertir en una rutina a partir d'ara, aixì que fins aviat!!!

 

[@more@]

3s comentaris

Alegríaaaaaaaaa!!!

     Aquest dimarts a la nit…

 

(en petitó que és una sorpresa)

[@more@]

6s comentaris

Superstar Tradesman

Superstar Tradesman 

Superstar tradesman
Stand at the bar
Get a trade son
You will go far
you have a house in the ferry
And a new guitar that's never been played before
and it never will
Never been played before
and it never will

The weather is sunny
You're locked inside
The weather is sunny
Oh yes
Ive tried and ive tried
to keep me sane to keep me sane
to keep me sane to keep me sane

I don't want money I want a thing called happiness
I don't want cash you know
I'd quite like memories
To keep us on track
Lets never look back
To keep us on track
Lets never look back

What would you do
If I asked you
What would you do
If I asked you
To sail away to see some sights
Sail away with me to see some sights

Superstar tradesman
Stand at the bar
Get a trade son
You will go far
you have a house in the ferry
And a new guitar that's never been played before
and it never will
Never been played before
and it never will

 The View

Hats Off To The Buskers

 

[@more@]

4s comentaris

Una confessió per a cada sentit.

Viiiinga sóm-hi toooots!!

 

La Mireieta m’ha passat el meme de les confessions, i mira, m’ha fet com il·lusió que fós ella qui me’l passés, així que aquí van les meves 5 confessions.

 Confessió número 1: No m’agraden especialment les postes i sortides de sol, en canvi, podria passar-me hores estirat a terra admirant el brancatge d’un bosc de roures centenaris.

Confessió número 2: Va ser ja fa temps, i no s’ha repetit(de moment), però amb un amic ens varem fer un platet de cucs de la farina,(dels que es menjava la seva iguana), fregidets amb una mica d’oli i un pessic de sal. I he de dir que no eren dolents, i que no descarto tornar a menjar algun bitxo de l’estil, com grills, escorpins o formigues culones….

 

Confessió número 3: No hi ha cosa que em posi més calent, que acariciar una noia i notar, que sense encara haver fet res, ja va tota molla.

 

Confessió número 4: M’agraden un parell o tres, o quatre, o…bé unes quantes cançons de la Britney Spears, ho sé, això malmetrà la meva imatge de persona amb un gust musical més o menys digne, però, és el què té el meme de les confessions…

 Confessió número 5: L’olor del cabell moll d’algunes noies em porta records que m’agradaria poder esborrar per sempre. 

Au, ja està fet, aquestes són les meves 5 confessions, i a més a més una per a cada sentit, i ara li passo el meme a…..mmmm……jejeje a la Coral, que segur que el farà, i, a la nenamarmota(que deu estar hivernant perquè fa moooolts dies que no escriu),la mallorquina més pipiuera de Blocat, i a les noies del Labo302, que estan molt però que molt perdudes, aquestes tres em sembla que serà difícil que el facin….

[@more@]

10s comentaris

Deu ni dó Telefonica!!!

Suposo que podria escriure mil coses al respecte, del poc respecte que tenen algunes multinacionals al cap a la nostra llengua, però una imatge val més que mil paraules així que aquí us deixo l’última perla que m’ha fet arribar Telefonica a casa, es tracta d’una carta de publicitat que consta de 3 parts, i de les tres no n’hi ha ni una que se salvi de les faltes d’ortografia…

Si cliqueu les imatges podreu veure amb detall les faltes.

N'hi ha més!!

I una altra!!

Alguns em poden dir que en el meu blog també hi ha faltes….cert, n’hi ha, i ja que em queixo podria practicar amb l’exemple, la veritat és que m’hi miro força a l’hora de publicar un article, però sempre se’n escapa alguna. Però jo no sóc una multinacional que rep diners entre d’altres de molts catalans, que crec que ens mereixem una mica de consideració.

Jo ja he enviat un mail, als senyors de Telefonica, suposo que no servirà de res, però almenys em quedo tranquil.

A veure si el Sir William amb el seu repertori de contactes, en té algun que s'encarregui de fotre al carrer al gamarús(per no dir una altra cosa), que ha permès que aquesta publicitat surti al carrer així.

[@more@]

9s comentaris